En la seva catequesi setmanal a la Plaça de Sant Pere, el Papa Francesc ha tornat a posar el focus en la dinàmica interna de les famílies. Amb el seu estil proper i directe, el Sant Pare ens convida a reflexionar sobre com les petites actituds diàries poden enfortir o debilitar l'amor conjugal i familiar.
Sovint pensem que l'amor es demostra en grans gestos heroics, però la realitat és que el teixit de la família es construeix en la quotidianitat. En aquest sentit, el Papa ha proposat tres paraules senzilles, però carregades de significat, que haurien de ser "l'ABC" de qualsevol llar cristiana: Permís, Gràcies i Perdó.
1. "Permís": La delicadesa de no envair
Demanar permís és molt més que una norma de bona educació; és una manera de protegir la convivència del risc de donar-ho tot per fet. Entrar en la vida de l'altre, fins i tot quan és el teu espòs o esposa, requereix una actitud de respecte profund.
"L'amor no s'imposa, l'amor no és groller", ens recorda Francesc citant Sant Pau. Demanar permís abans de prendre una decisió que afecta a tots, o simplement abans d'entrar a una habitació, és una manera de dir: "Et respecto, la teva vida és sagrada per a mi".
2. "Gràcies": La vacuna contra l'egoisme
"Una societat que no és capaç de donar les gràcies és una societat que ha oblidat el llenguatge de Déu."
En la vida familiar, és fàcil caure en la trampa de pensar que els altres ens deuen coses. Que el sopar estigui fet, que la roba estigui neta, que algú ens porti a la feina... Tot això pot semblar una obligació. Però la gratitud transforma aquests actes de servei en actes d'amor. Ensenyar els fills a dir "gràcies" és ensenyar-los a reconèixer el valor de l'altre.
3. "Perdó": La clau per sanar les ferides
No existeix la família perfecta. Tots discutim, tots ens equivoquem. El problema no és discutir, diu el Papa, sinó com gestionem el conflicte. Aquí apareix la paraula més difícil però més necessària: "Perdó".
El consell d'or del Papa Francesc per als matrimonis és ben conegut: "Mai acabeu el dia sense fer les paus". No cal agenollar-se, de vegades n'hi ha prou amb una carícia, un gest petit, per aturar la "guerra freda" del silenci. Perquè si ens n'anem a dormir enfadats, l'endemà el ressentiment serà més dur i més difícil de trencar.
Conclusió: Un camí de santedat
Aquestes tres paraules ens recorden que la santedat no està reservada per a uns pocs escollits, sinó que es juga a la cuina, al menjador i al dormitori de casa nostra. La família és el "gimnàs" on ens entrenem en el perdó i en l'amor incondicional. En aquest temps de Quaresma, preguem perquè les nostres llars siguin escoles de misericòrdia.